Campaments de refugiats saharauis

Quant pens amb el mes que he viscut als campaments, només puc donar gràcies. Des del minut 1, ja veus que no és un viatge de vacances amb moltes hores de aeroport amb tres escales. Nosaltres vam anar al Aaiun que es la wilaya que està més arop de Tindouf.

La vida als campaments és molt diferent a allò que estam acostumats per la qual cosa has d’anar amb la ment ben oberta, paciència i flexibilitat. No hi ha alarmes ni rellotges, tampoc dutxa, bany, sofà ni llit. A l’Aaiun no hi ha electricitat per això, no hi ha cap aparell electrònic com rentadora, rentaplats o televisió. Si que tenen plaques solars per carregar bateries pels mòbils que en poc temps es descarreguen.

Tot i això, el fet que la gent és molt hospitalària i es desviu per tu, fa que sigui un lloc que sense tenir massa coses vius bé, tens per menjar i beure, un lloc on dormir davall un sostre i gent amb la qual compartir el temps. Un mes allà són com tres mesos aquí perquè allà tot és molt lent, les hores duren més i acabes fent gran amistat amb la gent que convius.

Vam tenir la oportunitat de poder viure en primera persona més d’una boda sahrauí. Vam a aprendre a fer te i kandra. Me varen posar melfa i me varen pintar henna, te fan sentir com una més de la família.

Tenia moltes expectatives per complir, però aquest mes tan diferent les ha superat. He pogut aprendre i conèixer una nova cultura i religió. He pogut viure una experiència molt enriquidora que m’ha fet créixer tant mentalment com personalment. M’ha fet valorar les petites coses de la vida, allò que realment importa. M’ha ajudat a veure que vull treballar fent cooperació.

Abans de partir, no sabia ben bé com seria, que faríem ni si ajudaríem molt o poc. Ara puc dir que ha estat un aprenentatge mutu, ells ens han ensenyat molt sobre la vida i nosaltres els hem pogut ajudar en coses que ells no sabien. Això crec que es el millor que ha pogut passar, que tothom hagi après de l’experiència, que s’hagi creat una relació de igual a igual que més aviat ja és de família.

És un programa que val molt la pena, que es recomanable al 100% i que tota persona amb inquietuds i ganes de voler aprendre, conèixer, compartir i ajudar hauria de poder fer. Jo estic molt contenta de haver pogut gaudir d’aquest mes tan especial i diferent que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

• 

• 

• 

• 

• 

Sàhara Lliure

Poema que vam escriure els mallorquins un dia a Tifariti, zona lliberada del territori del Sàhara Occidental.

Dicen que no puede volver a dormir tranquilo
aquel que una vez abrió los ojos,
sin embargo, nos sentimos orgullosos,
de en esta realidad despertar,
y junto a vosotros en esta tierra caminar.

De nuestras queridas sombras saharauis
se desprende la llama de la revolución,
que mantiene la lucha por la liberación
de aquello que una vez os fue robado.

Aquí hemos sido ojos y oídos,
allí seremos voz y gritos.
Hoy con banderas en las manos y uniformes en el cuerpo
nos sentimos parte del pueblo
y alzamos la voz para decir en nuestra lengua:
VOLEM UN SÀHARA LLIURE!

El mur de la vergonya, 2010.