Comenzando las Estades solidàries

Buenos días a todos;

Me llamo Alba, y soy estudiante del grado de fisioterapia en la UIB. Este mes comenzaré un programa de Estades solidàries en Cochabamba, Bolívia.

Desde la OCDS se ofrecen diversos programas que permiten a nuestra comunidad universitaria participar en tareas de voluntariado en el ámbito de la cooperación al desarrollo. Estos programas, además de la posibilidad de participar en una experiencia de tal calibre, hacen que los participantes adquieran ciertas habilidades no formales que ayudan al crecimiento personal y profesional de la persona. Es una oportudidad única que se ofrece desde la Universidad, ¡así que animo a todo el mundo a participar!

El programa específico en el que he sido seleccionada se realiza en colaboración del a Fundación de Solidaridad Amaranta. Durante mi estancia participaré en el proyecto realizando varios talleres formativos en un centro destinado a mujeres que están en un contexto de violencia de género, apoyando también al personal del proyecto mediante tareas organizativas. Gracias a la OCDS y a la Fundación Amaranta se me han instruido conocimientos y técnicas que serán de utilidad durante mi estancia.

Desde aquí me gustaría agradecer de manera personal a Aina Gayà, por parte de la OCDS, y a Patricio Barranco, técnico en cooperación de la Fundación, por apoyarme y darme todos los recursos necesarios para preparar esta magnifica experiencia.

Un afectuoso saludo,

Alba M.

bolivia_pol93                        pasaporte

Pràctiques al JAE

Ara ja farà gairebé dues setmanes que vaig tornar del Perú i la veritat, ha estat una experiència inoblidable! Vam partir de Mallorca el 24 de juny, tant la meva companya com jo estàvem molt nervioses per saber com serien aquells mesos a fora de casa. I sobretot com seria l’escola on faríem pràctiques durant tres mesos, el José Antonio Encinas que es troba a Magdalena del Mar, Lima.

p1180529

És molt difícil resumir aquests mesos en uns paràgrafs però crec que algunes de les coses que més em van agradar van ser:

Poder participar en el Projecte d’Intercanvi intercultural que realitzen els alumnes de 6è de primària amb una comunitat indígena asháninka d’Impitato Cascada, a la regió de Junín (selva central). Ja que vaig poder observar com viuen durant uns dies i és molt enriquidor veure com es relacionen els infants, perquè provenen d’àmbits molt diferents (hi ha moltes diferències entre els de Lima i els d’Impitato). M’hagués agradat veure l’altra part de l’intercanvi que es farà a Lima, però és pel novembre!

Veure com hi ha escoles que afavoreixen el pensament crític dels infants i on tots poden aportar alguna cosa. Celebren el dia del Mestre/a i ho organitzen tot els infants amb ajuda de la directora (els grans ajuden als petits) per sorprendre i donar les gràcies als mestres de l’escola; pel Dia del Perú (ho celebren un dia abans de les vacances de Fiestas Patrias) fan activitats perquè vagin les famílies, enguany era sobre vigilància ciutadana i investigaven diversos temes com el dret a l’aigua (vam anar al Cerro Agustino), el dret a l’alimentació (vam tastar aliments que donen als infants desnodrits mitjançant diversos programes), els congressistes que havien estat elegits o reelegits i que són investigats per possibles casos de corrupció, les llengües minoritàries del país, etc.; la classe on feia pràctiques va realitzar contes de terror que van presentar un dissabte i vam decorar tota l’escola; fan “lenguanjes artísticos”, és a dir, plàstica, música (amb el cajón peruano), artesania, teatre i dansa (es basa amb la dansa contemporània i de forma inclusiva); cada grup o classe realitza una investigació que depenent del curs pot ser més llarga o més curta o individual, en parelles o grupal. En el cas d’una de les meves classes (5è de primària) era grupal i la feien sobre els productes bamba o productes falsificats i l’altra classe (2n de secundària) feia investigacions individuals. Hi ha molts més projectes i activitats però aquestes són algunes de les que més em van agradar.

p1150052p1140665img_20160711_141542

També em va agradar molt conèixer el país ja que vam poder viatjar a Arequipa, Puno, el Llac Titicaca, Copacabana i l’Illa del Sol, La Paz, Ica, Huacachina, Cusco, etc. I durant aquests mesos hem pogut conèixer molta gent, alguns només eren de pas i només hi xerràvem una estona però d’altres ens van acompanyar durant el viatge i seguim en contacte amb ells.

En general l’experiència ha estat molt enriquidora (és vera que hi ha hagut alguns moments més difícils, però com a totes les experiències) perquè m’ha permès conèixer bones pràctiques educatives, cultures molt diferents a un mateix país, tastar la cuina peruana (molt recomanable!), viatjar, créixer com a persona, conèixer a molta gent…i sé que en un futur tornaré perquè encara vull conèixer més el país i retrobar-me amb la gent que va fer que aquests mesos fossin millors!

Així que animo als estudiants d’educació a sortir de la seva zona de confort i anar a una escola que et farà replantejar-te moltes coses i a un país que et marcarà i et sorprendrà (i que com jo voldràs tornar).

Gràcies a l’OCDS per l’oportunitat!

 

Aina González

En la Tierra de los Inkas

Saludos a todos compañeros! La verdad es que es complicado resumir en un par de párrafos lo que han sido dos meses de asombro, enseñanzas e ilusión constante en un país tan interesante y variopinto como es el Perú.

La labor que tuvimos la fortuna de poder desempeñar en la fundación Aprendo Contigo fue realmente enriquecedora y desde un principio se nos abrieron todas las puertas y nos recibieron como si lleváramos años en la fundación. Los primeros días sí que es cierto que se tarda algo en asimilar todo el sistema de trabajo y la manera de actuar de la fundación, pero una vez los engranajes empezaron a rodar empezó bordarse una experiencia increíble. Es lo que tiene soltar a cinco jóvenes occidentales con ganas de comerse el mundo en una fundación llena de gente extraordinaria que acarrea ya 16 años de trabajo y compromiso con la situación de la educación de los niños hospitalizados del Perú.

También tuvimos suerte de poder viajar a lo largo del país y conocer de primera mano la calidez de sus gentes, sus costumbres ancestrales, su gastronomía y como no su gran biodiversidad y sus majestuosos paisajes. Desde tribus selváticas en medio del amazonas hasta poblados perdidos en medio de los Andes a 5.000 metros de altura, donde sobreviven felices con poco más que alpacas y papas deshidratadas. De desiertos a glaciares, de chamanes a músicos, de serpientes a leones marinos y de ceviches a anticuchos. La pureza de la vida natural en todo su esplendor y el aura de misterio de la tradición inkaika hicieron de nuestra estadía en el Perú algo mágico.

No puedo dar más que mil gracias. Gracias a todos los niños del hospital del niño y del INEN por cada sonrisa y cada gesto de cariño, gracias a todas las personas que se han cruzado en el camino por todas las enseñanzas, y gracias a la oficina por permitir que jóvenes como yo vivan esta aventura. Pero sobre todo gracias a la Pachamama y a mis compañeros que ya más que eso son mis hermanos, por haber compartido tantas experiencias, reflexiones, anécdotas, afecto y como no podía ser menos también alguna que otra botella de pisco.

Mucha suerte a todos con vuestras aventuras y a apretarle las tuercas a esta vida que es maravillosa.

Sámara, Sámara!!!

amazonas.png

Aprendo Contigo

Des de INeDITHOS, un programa nascut a la UIB que treballa per la “Intervenció i Invesrigació per a la Inclusió Educativa i Tecnològica en contextos Hospitaalaris”, ens havien parlat molt i molt bé d’Aprendo Contigo. Es tracta d’una associació que lluita dia a dia per a que els infants hospitalitzats del Perú o amb necessitats mèdiques puguin rebre una educació de qualitat durant la seva estada a l’hsospital; és el que es coneix com Pedagogia Hospitalària.

Aquesta nova experiència, haver conegut a tota la gent del programa Aprendo Contigo, als infants i a Perú en general, m’ajuden a valorar el que sóc i el que tenc. Sóc molt afortunada d’haver pogut participar en el programa i d’ajudar, en la mesura del possible, a compensar dèficits educatius i afectius d’aquests nins. Es tracta d’una oportunitat inmesurable la de poder minvar desigualtats socials i, sobretot, es tracta d’una oportunitat inmesurable poder apropar-te a altres realitats desconegudes per les altres persones.

14202675_10154413023611768_7332264229401239823_n

En tot el Perú únicament hi ha un hospital pediàtric, l’hospital El niño. És per aquest motiu que famílies de totes les províncies del país han de viatjar fins a la capital, famílies que no tenen recursos i altres fills als que cuidar. Aquesta història es repeteix en molts dels infants que estan hospitalitzats, la majoria sense ningú que els acompanyi ja que els familiars han de tornar a la llar per cuidar dels altres fills i seguir treballant. Nins entrant a la puvertat que no han anat mai a l’escola i no saben lletgir ni escriure, d’altres que et demanen ajut econòmic i d’altres que no han usat mai una Tablet. Cada un d’ells és una història, un món. I també una generositat infinita quan et regalen la seva rialla malgrat les seves circumstàncies, quan arribes a la sala i t’estan esperant ansiosos per a començar l’activitat, per socialitzar, per aprendre coses noves de l’escola i de tu, del teu país i de la teva cultura,  per ensenyar-te ells la seva… El que aprenen de tu és molt, però tot el que t’ensenyen ells és molt més. M’he emportat a casa molt més del que jo he pogut oferir, que ha estat molt.

14222233_10154425789306768_7922481570460083642_n

Es tracta d’un programa molt ben organitzat, amb unes directrius molt clares. La base del seu funcionament es centra en la comunicació entre voluntaris, coordinadors i infants. Es tracta de persones que realment els apassiona el que estan fent, i ho fan el millor que saben. Ens van acollir amb els braços oberts i vam partir amb una llàgrima als ulls. Ha estat un plaer enorme tenir l’oportunitat de treballar-hi i aprendre d’ells. Només puc que Moltes gràcies per tot i espero que ens poguem tornar a veure prest. Adéu siau!

14039925_10154369996641768_5030512490388979653_n

Laia Riera.

Salir de la zona de confort y volar.

 

Salir de Mallorca, llegar a Perú y que des de el primer momento te sientas como en casa. Así me han hecho sentir en esta gran experiencia.

En Aprendo Contigo nos han dado la oportunidad de ser parte activa de su proyecto. Donde hemos podido opinar, participar y siempre se nos ha tenido en cuenta para cualquier actividad. Gilda, Molly y Victor están pendiente de ti en todo momento.

Mi experiencia el proyecto ha sido muy especial y emocional. Los chic@s tehacen el trabajo muy fácil y te saben hacer saber que para ellos es muy importante el trabajo que llevan a cabo en el proyecto.

Por otra parte ha sido muy especial compartir ese tiempo con los compañeros que fueron elegidos para cooperar. Hemos vivido muchas historias pero siempre con una sonrisa. Esto ha hecho que las cosas hayan ido muy fluidas y sean muy intensas. Con ellos tuve la suerte de visitar Máncora, Huaraz e Iquitos.

Otra de las cosas que han hecho más increíble esta cooperación a sido el viajar solo. En mi caso llegué antes que los otros voluntarios y terminé antes la cooperación. Así hice otra parte del viaje solo donde conocí mucha gente cada cual más especial. Las cuales les debo agradecer que hayan sido parte del viaje porque la verdad lo han hecho mágico.

Cada vez que recuerdo está magnifica experiencia tengo un orgasmo emocional, ha sido bacan!!

 

img_5438img_5005img_5686

Este vídeo refleja bastante bien la experiencia que he vivido.

Aprendo Contigo – Perú 2016

¡Hola a todos!

Estamos ya de vuelta de nuestra estancia solidaria en Aprendo Contigo, Perú. Ahora, en nuestras casas siento que el tiempo se ha pasado volando y que lo vivido ha sido un sueño.

Hemos tenido la suerte de crear un grupo bonito entre nosotros, ya desde el primer día entre cervezas y bares hicimos piña; y eso, estando tan lejos de los tuyos se hace maravilloso. Creo que es una de las cosas que más ha pesado a la hora de disfrutar plenamente de la experiencia. Gracias compañeros de viaje, gracias amigos, peruanos de adopción.

Al llegar a Lima y pasar por la oficina de Aprendo Contigo nos invadió una sensación de plenitud. La forma de hablar del proyecto de las gerentes, con ese cariño y esa ilusión; nos encendió por dentro. Estar ya allí y entender que podíamos hacer algo auténtico por los demás era único.

Nuestro primer día, el primer contacto, nos reveló el secreto de la fundación. Su misterio no era más que las ganas, la pasión y la dedicación que destinaban a los niños, a las manualidades, a cada actividad. A cada niño le adecuaban la tarea al nivel escolar que tenían, a la situación emocional que vivían. Esa personalización hacía que la atención que ofrecíamos fuese especial, delicada. Además, al acabar el turno, se reevaluaba la situación del niño, como había estado, que había manifestado, todo…De esta manera se podía hacer un seguimiento holístico, que te hacía entender el porqué eramos tan importantes para esos niños.

Algo así como una dinámica de grupo, se hacía antes de subir a las salsa una obertura donde te daban las tareas de los niños que ibas a llevar, indicaciones psicológicas de cada uno de ellos y consejos o herramientas que te podrían servir a ti para entablar una buena relación. Al acabar, en forma de cierre, se explicaba como he dicho, la situación del niño, pero también era el momento de la descarga emocional propia; donde poder hablar de lo vivido por ti mismo.

A nivel personal descubres otra forma de ver la vida. Otros problemas, otra prioridades. Conoces las realidades de los que no tuvieron suerte, o se la quitaron, de la cara b de la soledad, de las miserias de esta sociedad de contraste; donde unos tienen muchísimo y otros no tienen ni plata para abrigar a sus hijos.

Invitaros a vivir algo así creo que es una obligación ética. La distancia con los tuyos, ver la muerte tan pragmática y acercarte a las injusticias te hace valorar mucho lo que tenemos; y sobretodo querer cambiar aunque sea un detalle de este mundo herido.

Estar en Perú creo que también ha sido una suerte y una oportunidad. Hemos viajado casi cada fin de semana, y al final de nuestra estadía nos fuimos 15 días a ver lo que nos quedaba de este país tan maravilloso. Hemos estado en Mancora, Huaraz, Iquitos, Huacachina, Cuzco, Titi Kaka, Arequipa… muchos rincones mágicos de Perú. Lo dicho, si podéis y las vida os brinda una oportunidad como esta os enamoraréis de Perú.

Gracias a la oficina por darme tal oportunidad y confiar en que las personas se pueden ayudar de corazón

 

Cómo sobrevivir 20 días en Ghana

¡Hola amigos! Somos Ana y Gorka, dos estudiantes de fisioterapia de la UIB que estamos haciendo las prácticas en Ghana durante dos meses.

Primera semana con las profes

Los primeros días estuvimos acompañados de las profesoras Elisa, Iosune y Olga. Con ellas nos alojamos en Accra donde pudimos conocer multitud de personas y lugares como el mercado, Cape Coast y la universidad. En esta última pudimos dar una charla informativa y práctica a los alumnos de fisioterapia de Accra y conocer a las personalidades importantes del ámbito de salud y fisioterapia en Ghana.

IMG_0809

Tras 7 divertidos días con nuestras profes, nos dejaron solicos en Ada Foah, una pequeña región en la zona costera y colindante con Togo donde nos alojaremos durante el resto de la estancia.

Las prácticas en el hospital

Nuestras prácticas se desarrollan en Dagme East District Hospital, en Ada; en el cual realizamos terapia hospitalaria con pacientes de todo tipo y edades. Hemos iniciado la aventura de realizar también fisioterapia comunitaria en una isla cercana y en una comunidad algo alejada del hostpital. Por ahora esta última parte está siendo una gran experiencia que nos está llenando de conocimiento y experiencia como fisioterapeutas.

Respecto a la fisioterapia, teníamos el temor de que los profesionales del hospital no tuviesen los conocimientos necesarios o hubiese una gran diferencia de trabajo comparado con España, pero nos tuviemos la grata sorpresa de encontrarnos todo lo contrario, las carreras son bastante parejas. Por eso queremos dar las gracias a Amos (el fisioterapeuta del hospital) por enseñarnos cada día un poco más y por tener esas ganas de aprender de nosostros.

clinica

Viajes por Ghana

No perdemos tampoco el tiempo en descubrir nuevos rincones de este espectacular país, cada fin de semana que podemos nos escapamos junto con un grupo de voluntarios que hemos conocido a diferentes puntos clave como Tafi Monkey y las cascadas más grandes de África Occidental y todo esto… en solo 20 días!

WhatsApp-Image-20160717

mono gorka

Proximamente escribiremos más sobre los temas que más os interese asi que nos podéis preguntar! 😀

Un saludeteeee!

 

“Juntos haremos del tiempo de espera un tiempo de esperanza”

Hola! Sóc en Xisco, un dels alumnes que va tenir la gran oportunitat de realitzar les pràctiques amb Aprendo Contigo juntament amb els meus companys. Ara ja fa gairebé un mes que vaig tornar del Perú, com passa el temps, pareix com si fos ahir que encara anàvem als hospitals a intentar treure rialles,animar i ensenyar als nins i nines. Intentaré transmetre la meva experiència que ha estat molt intensa i plena d’emocions, per tant, anem a recapitular.

Després d’un vol de 12 hores arribarem a Lima amb el meu company Guillem, el qual m’acompanyarà tot el viatge i establirem una molt bona amistat. Record que els primers dies ens va costar  un poc adaptar-nos, diferent continent, diferent cultura i diferent treball que havíem de realitzar, el qual no disposàvem de molta experiència pel que fa a la pedagogia hospitalària, però teníem unes ganes immenses d’ajudar  i aprendre. Gràcies al fantàstic grup de voluntaris d’Aprendo Contigo que ens varen acollir com un més des del primer instant tot va resultar molt més fàcil, d’alguna manera Aprendo Contigo és va convertir amb la nostra família del Perú.

Amb el pas del temps vàrem agafar la rutina, aprenguérem el funcionament de l’organització i establirem noves amistats. Una de les coses més sorprenents d’aquest viatge és l’aprenentatge de vida que he fet cada dia que anava a l’hospital, tot gràcies als nins i nines per contagiar-me de la vitalitat, l’agraïment i les ganes d’aprendre que tenen  malgrat els pocs recursos que tinguin o la malaltia que sofreixin, no els lleva les meravelloses rialles que ens demostraven diàriament i això és digne d’admirar. A més a més, també voldria destacar els voluntaris i coordinadores que sense la seva gran entrega i motivació diària aquest programa no seria possible, mostren diàriament un amor i dedicació molt gran cap aquests nins i nines que no es pot descriure amb paraules. Ens vàren ensenyar quins són els valors de representar el mandil verd( l’uniforme que portàvem). Amor, dedicació, esforç, estima, bondat  i agraïment. Valors que d’ara endavant tindrem ben en compte.

Pel que fa el Perú com a país compte amb una diversitat cultural molt gran, els habitants tenen un gran respecte per la seva història, tradicions, natura i educació. També trobem uns contrastos molt marcats en la societat i en les províncies del mateix país. La gent és encantadora i t’ajuda amb tot el possible encara que tinguin manca de recursos.

L’ajuda que en un principi suposava que era unidireccional, jo cap a ells, no ha estat així ni molt menys, ha sigut bidireccional, ells també m’han ajudat a entendre i a aprendre moltes coses importants que em serviran cap a un futur. A prioritzar coses que abans no tenia en compte, donar menys importància a coses materials, a tenir una mentalitat més oberta per tot tipus de situacions. M’han fet  créixer com a persona i com a professional.

Finalment, voldria animar a tota aquella gent que volgués participar a realitzar les pràctiques en països empobrits o en Estades solidàries. És una experiència totalment única i enriquidora.

Gràcies a l’OCDS i el meu tutor per brindar-me aquesta oportunitat.

Salut, Xisco.

13087046_10208337519109933_3638426017095723490_o

PD: “Juntos haremos del tiempo de espera un tiempo de esperanza”. Aquesta frase és l’eslògan d’Aprendo Contigo que tots els voluntaris transmeten.

 

Resultats del Sorteig YWM

Moltes gràcies per ajudar a valorar l’exposició, novament. Per ajudar-nos es podia participar també en el sorteig de 6 fotografies impreses amb foam.

Quines imatges viatjaran per les nostres illes? Quines són les fotografies que les persones afortunades varen triar?

Viatjaran a Eivissa…

Papereta 34

42_34.jpg

NINS I NINES TREBALLADORS. “¿Te parezco típico?, dame una moneda.”

Papereta 39

04_39

DIVERSITAT BOLIVIANA. Selva (Trinidad)

 

Viatjaran a Menorca…

Papereta 26

18_26

ENTORN QUOTIDIÀ. Cholitas (Scure, dia de la Independència de Bolívia)

 

I es mouran per Mallorca…

Papereta 11

13 _11

DIES DE MERCAT… Blat de les Índies (Maragua)

 

Papereta 15

20_15

VESTITS DE DESFILADA. Folklorització de rituals sagrats (Entrada de la Virgen, Sucre).

 

Papereta 47

41_47

ENTORN QUOTIDIÀ. Generacions i Globalització. (La Paz)

Ens posarem en contacte mitjançant ywm.estades2014@gmail.com

 

Exposició fotogràfica Yachay, Wyñay, Munay
Ajuts d’Educació per al Desenvolupament
OCDS, 2014/15

cabres

 

 

Tancant l’exposició fotogràfica

P1070122_2_red_3

Ja hem desmuntat l’exposició Yachay, Wyñay, Munay, després d’un any de voltar per les illes. Aquesta etapa s’acaba i ara analitzam les paperetes i fem el sorteig!

P1070136_3.JPG

De les 59 paperetes recollides, n’hi ha 50 de vàlides. Hem descartat un penis dibuixat, l’elecció de fotografies però sense comentaris ni/o mode de contacte, i un fan…: «Hola Madrid, i nada más, hasta el final, Cristiano»…, que es va equivocar d’urna, aparentment.

I ara, seriosament, moltes gràcies per haver-nos ajudat a valorar aquesta exposició! En un principi no sabíem com fer-ho per tenir un poc de retorn. Saber què estàvem transmetent en realitat, saber què pensaríeu quan veiéssiu l’exposició…
I hem gaudit molt llegint-vos, alguns heu estat molt concisos, altres més extensos, i entre tots ens heu fet sentir molt contentes de la feinada realitzada i ens heu donat moltes coses en què pensar.
P1070123_2_red
PETITA ANÀLISI

Tot i no haver tingut cap intenció de realitzar un projecte com aquest, en tornar del viatge vàrem sentir la necessitat de compartir el suc que havíem pogut extreure de l’experiència. No teníem material per donar-ne informació concisa (estadística), però estam contentes que valoreu que hàgim pogut reflectir diferents aspectes del país, des de l’entorn i la diversitat del territori fins a la societat en general i part de la realitat infantil. Ha destacat l’interès pels drets dels infants i la seva relació amb el treball i, consegüentment, també ha destacat la demanda de més informació sobre l’economia del país.
Hem pogut observar que la iniciativa ha remogut records i ha despertat emocions, aquest era el nostre principal objectiu. Volíem acostar una realitat ben diferent i diversa en si mateixa, que forma part del mateix món en què vivim, que la poguéssim sentir propera i hi poguéssim empatitzar.

INDICACIONS SOBRE EL SORTEIGP1070122_2_red.JPG

El sorteig es farà mitjançant una web que proporciona números aleatoris, i les persones guanyadores es faran públiques en aquest mateix blog el dia 2 de juny.

Per a qualsevol qüestió, per favor, escriviu-nos a ywm.estades2014@gmail.com.

Exposició fotogràfica Yachay, Wyñay, Munay
Ajuts d’Educació per al Desenvolupament
OCDS, 2014/15

P1070151_3

“Gracias”

Bones! sóc una de les afortunades que va poder anar a Perú, i que va tenir l’oportunitat col·laborar amb l’associació “Aprendo Contigo”. La meva intenció és explicar una mica el que vaig viure a Lima, tot i que ja anticipo que no serà fàcil.

Al principi, he de reconèixer que estava espantada, però a la vegada amb unes ganes immenses d’arribar i a la fi posar cares a totes persones de les que m’havien parlat, així que us podeu imaginar com de lentes em van passar les 12 hores de vol a Lima… Però un cop vaig ser allà tots els nervis es transformaren en admiració, ganes d’aprendre i conèixer més i més.

Respecte a la cultura i el país, em vaig trobar amb un país ple de contrasts, dins un sol país en vaig trobar mils. La seva cultura també està plena de contrasts, per una banda, tal i com us podeu imaginar, la situació de la dona continua molt endarrerida, així com també hi ha molta pobresa, injustícia i molt poca consciència ecològica. Però per una altra banda, és una societat que valora moltíssim l’honor, l’educació, la justícia i que s’estima profundament la seva terra, natura i tradicions. Segons el meu punt de vista és una societat que està vivint un procés de canvi, en el qual els joves hi tenen molt a dir.

A “Aprendo Contigo” des de el primer moment em van tractar com una més del equip, em van acollir molt bé, i amb molta paciència m’anaren explicant pas a pas com funcionava tot, deixant-me ben clar que m’ajudarien en tot el que fes falta. El que vaig veure des de el primer moment és la gran feina que hi havia darrera tot el que havien construït del “no res”, i amb cap ajuda del govern.

D’aquesta manera els dies anaven passant a una velocitat d’escàndol i jo cada dia anava amb més i més ganes a l’hospital, tant al “Instituto Nacional de Salud del Niño”(INSN) com al “Instituto Nacional de Enfermedades Neoplasicas”(INEN), encara que a aquest darrer només hi anava un cop a la setmana. S’ha de tenir en compte que en aquests dos hospitals ens trobem la població més pobre i vulnerable del Perú, allà hi arriben nins de tot arreu del país, alguns fins hi tot no han anant mai a l’escola.

En ambdós hospitals hi havia uns nens i nenes indescriptibles, mai havia vist tanta força als ulls d’una persona, el qual feia que encara que jo fos conscient de la situació en la que es trobaven, que molts cops acostumava a ser difícil, ells mateixos t’ajudaven a transmetre alegria, esperança i sobre tot ànims per seguir endavant i fer que s’hagués de fer aquell dia.

Per una altra banda, també tenen un paper molt important les mares i els pares dels nens, amb els que també treballarem, ja que el seu estat d’ànim influeix directament en el nen, i no només a nivell psicològic, sinó que a vegades també a nivell físic. Per això tractarem d’implicar a les mares i pares en les activitats que feien els infants, i en alguns casos simplement de tranquil·litzar-los, el qual també va ser molt gratificant.

En el meu cas, vaig aprendre molt del psicòleg del “Hospital del Niño”, el qual s’encarrega d’avaluar i fer seguiment a tots els nins, i sobretot els que ténen més dificultats d’adaptació. A més, te cura de que tots els voluntaris es trobin bé a nivell emocional, així com també els forma en conceptes senzills i pràctics sobre psicologia infantil. En definitiva, fa una gran labor i amb ell vaig poder treballar moltíssim.

En en darrer lloc, m’agradaria explicar el perquè del títol “gracias”, i és que l’he triat perquè fou la paraula que més vaig sentir en els dos meravellosos mesos que vaig estar a Perú, i no sols cap a mi, sinó de mi cap als altres… el darrer dia no hi havia més paraules, sols ens era possible dir “gracias” els uns als altres, amb un nus al coll, abraçades, i les llàgrimes a punt de saltar. I és que no vaig saber com agrair tot el que m’havien donat, tant l’equip d’Aprendo Contigo com els nens i nenes.

Finalment voldria donar les gràcies a la OCDS i a la meva apreciada tutora per fer això possible, esper que altres alumnes puguin seguir enriquint la seva carrera professional i vital amb aquesta gran experiència.

Marina

IMG-20160322-WA0007

Darrer dia a l’INEN

¿Ya te vas a España? …ya pues, mi cumpleaños es Noviembre, ¿Puedes volver por mi cumpleaños porfavor?

Perú -Aprendo Contigo

Hola mi nombre es Patricia Moro, hace poco que volví de Perú, concretamente de Lima. Gracias a la OCDS y la beca “becas de practicas”, pude colaborar y conocer la asociación Aprendo Contigo, que se desarrolla en 2 hospitales: Instituto Nacional de Salud del niño e Instituto Nacional de Enfermedades Neoplásicas.
Fueron casi tres meses en los que yo y mis compañeros de viaje Xisco Juan, Guillem Segui, Marina Mercadal y Xisco Alemany, pudimos sumergirnos en una cultura maravillosa en contrastes y llena de diversidad y mestizaje.
Aprendo Contigo, es un programa educativo y recreativo para los niños que ven impedida su escolarización por motivos de salud.

Me ha encantado esta experiencia en Aprendo Contigo, pero empezare diciendo lo que más me sorprendió cuando llegué a los hospitales,  hay una aglomeración de personas que hay en ellos, y más aún, en las condiciones en las que se encuentran. El hospital carece de recursos y se puede observar en las situaciones en las cuales se encuentran los menores y sus familias.  Los 2 primeros meses que estuve, fueron muy diferentes a las 2 ultimas primeras semanas, porque esos meses era verano, entonces las actividades eran muy facilidades, y se hacían muchas manualidades. Las 2 últimas 2 semanas si que se centro en los 2 hospitales en hacer actividades del grado escolar de cada niño. Mientras los voluntarios estamos en sala con los niños intentamos que desarrollen sus habilidades, su creatividad, y que por un ratito puedan entretenerse desde el punto de vista educativo. Los profesionales que trabajan para que el proyecto funcione, lo hacen de una manera estupenda, teniendo todo bien estructurado y llevando a cabo su labor con el corazón.

El tiempo que he estado brindando mi ayuda a Aprendo Contigo a sido gratificante, he podido conocer otra cultura y otras personas, que echo de menos desde que me fui.

Solamente decir que espero volver a Perú.Sense títol

Fins prest Perú!!

Avui és el meu darrer dia a Lima i tenc una mescla de sensacions difícils d’explicar… Per un costat tenc pena per deixar a tota la gent que he conegut en aquest dos mesos i que m’han tractat com si fos de la família, pena perque el temps ha passat volant i pens que podria haver fet més coses… Tenc la sensació de que m’han faltat hores al dia per poder aprofitar més l’estada, bé crec que realment son excuses que m’estic posant per poder tornar un altre vegada… I per l’altra costat tenc ganes de tornar a casa i saber que tal estan els meus, tot i que he estat informat!!

Avui he anat per darrera vegada al “Hospital del niño” per acomiadar-me de la gent, i he vist una altra vegada com cada dia que he anat allà, com una família de voluntaris seguia fent feina sense aturar per poder fer que qualsevol nin o nina de l’hospital estigues una mica millor, li passessin les hores una mica més ràpides, ajudar-los a aprendre qualque cosa per mínima o insignificant que pugui parèixer, a veure una mica de llum quant potser ser per ells i les seves famílies tot estigui a les fosques… He tornat a veure allò del que en un temps de la meva vida vaig formar part i de la qual hi tornaria.

Només me queda dir que es una experiència 100 % recomanable, et fa obrir mires, aprendre un munt de coses, créixer, empatitzar, prioritzar…  I això no te preu!

Vagi bé i salut!!

Fisioterapia Nicaragua

Hola somos Javi y Cristina y hemos realizado nuestras prácticas de fisioterapia en Somoto, un pueblo muy tranquilo al norte de Nicaragua.

Ya aquí en el aeropuerto para regresar a casa queremos animar a todos los estudiantes de la UIB a que participen en este programa de practicas, ya que es una oportunidad única de  de aprender muchas cosas diferentes sobre un país, ya sea relacionado con nuestros estudios, con la cultura, la gastronomía… Además de poder visitar lugares increíbles y conocer muy buenas personas.

Nuestra tarea era tratar a niños discapacitados en una asociación llevada por padres y madres en la que ellos mismos tratan a sus propios hijos con ayuda de los fisioterapeutas llamada “Los Pipitos” y por un breve tiempo pero provechoso estuvimos en el centro de salud de Somoto. También pudimos desplazarnos para visitar otras comunidades debido a que muchas familias no tienen los suficientes recursos para poder llegar al centro donde se trabaja con ellos.

El venir a Nicaragua ha sido una experiencia muy satisfactoria y estamos muy contentos de poder haber disfrutado de este programa, animaros!

Un Saludo!!

Javi y Cristina

DSC_1710DSC_1611 DSC_1954DSC_1661  IMG-20150901-WA0001DSC_2118DSC_0438

Nicaragua, part III

Hola, bon dia!

Estam ja afrontant la darrera setmana a Nicaragua. Veiem com el temps ha passat molt ràpidament i ja queden menys de 10 dies per tornar cap a casa. Aquesta setmana passada hem aprofitat per fer un viatge al Carib a la illa de Corn Island. Ha estat un viatge espectacular, amb tots els sentits, ja que hem degustat una gastronomia impressionant, una cultura diferent, un espai singular i moltes d’altres característiques.

Ja comencen a venir els sentiments de deixar una cosa que t’ha agradat moltíssim, que ha superat amb creus les expectatives creades abans de partir i un lloc on t’han acollit i cuidat com un familiar més.

D’aquesta manera, ens sentim una mica estranys, ja que és una cosa que t’ha agradat tant que no vols deixar passar córrer l’oportunitat, encara que també tens els teus records de la família a casa.

En resum, i a falta d’una setmana, la nota del viatge ha estat més que excel·lent, ja que l’experiència amb totes les facetes de la vida ha estat increïble.

De camí de tornada, posarem un breu resum d’acomiadament del viatge, però ja serà la part IV. jejeje

Des de Nicaragua, salutacions

Toni i Antònia

20150814_13042420150813_091200IMG-20150812-WA0046