Compte enrere

Coneixeu aquesta sensació de voler botar per sobre dels dies del calendari? Sí, sí, aquesta lluita contra “tot el que has de fer” i “el que t’agradaria estar fent”. Doncs aquí mateix estic jo, estimades i estimats.

El meu nom és Xisca i som una de les seleccionades per partir a Bolívia, juntament amb les meves companyes Joana Maria, Danna i Kenia. Tot i que n’estic assabentada des de principis d’abril, fins fa poc, encara no era conscient. Conscient que sí, que aquell “provar sort” amb tanta il·lusió es convertiria en un “enhorabona”.

Supòs que ara em trob a la sala d’espera d’aquesta curta i (esper) bonica etapa. Una sala d’espera on hi es troben convidats tan meravellosos com la il·lusió i d’altres, no tan meravellosos, com el dubte. No obstant això, en aquest gust agredolç de quines ganes i esper ser tan útil com desig, es troba la realitat de les sales d’espera. Un milió de castells d’arena que ens construïm amb la intenció de començar a viure l’experiència abans que arribi. No obstant això, cal dir que aquesta espera, en si, ja és una experiència. En ella coneixes grans companyes de destinació, et fas propera a la Fundació amb qui te’n vas i, comences a apreciar moltíssim tota aquella gent que conforma l’OCDS i que tant fa per tu.

Així que aquí estic, construint-me un equipatge invisible de persones, recursos i ganes per poder compartir-les (tant aquí com a Bolívia). Perquè no canviarem el món, ni serem superheroïnes, però sí que creuarem històries que ens faran més grans i més petites en aquesta xarxa d’accions que és el món.

I ara ja sí, em despedesc, mig somrient i mig morta de curiositat.

Gràcies.

IMG_0156

PD. La imatge pertany a la Fundació Amazònia, entitat en la qual me’n vaig. Us recoman que pegueu una ullada al seu canal de YouTube on hi ha uns vídeos preciosos sobre la seva tasca.

Us deix el link aquí: Fundació Amazònia

Comenzando las Estades solidàries

Buenos días a todos;

Me llamo Alba, y soy estudiante del grado de fisioterapia en la UIB. Este mes comenzaré un programa de Estades solidàries en Cochabamba, Bolívia.

Desde la OCDS se ofrecen diversos programas que permiten a nuestra comunidad universitaria participar en tareas de voluntariado en el ámbito de la cooperación al desarrollo. Estos programas, además de la posibilidad de participar en una experiencia de tal calibre, hacen que los participantes adquieran ciertas habilidades no formales que ayudan al crecimiento personal y profesional de la persona. Es una oportudidad única que se ofrece desde la Universidad, ¡así que animo a todo el mundo a participar!

El programa específico en el que he sido seleccionada se realiza en colaboración del a Fundación de Solidaridad Amaranta. Durante mi estancia participaré en el proyecto realizando varios talleres formativos en un centro destinado a mujeres que están en un contexto de violencia de género, apoyando también al personal del proyecto mediante tareas organizativas. Gracias a la OCDS y a la Fundación Amaranta se me han instruido conocimientos y técnicas que serán de utilidad durante mi estancia.

Desde aquí me gustaría agradecer de manera personal a Aina Gayà, por parte de la OCDS, y a Patricio Barranco, técnico en cooperación de la Fundación, por apoyarme y darme todos los recursos necesarios para preparar esta magnifica experiencia.

Un afectuoso saludo,

Alba M.

bolivia_pol93                        pasaporte

Resultats del Sorteig YWM

Moltes gràcies per ajudar a valorar l’exposició, novament. Per ajudar-nos es podia participar també en el sorteig de 6 fotografies impreses amb foam.

Quines imatges viatjaran per les nostres illes? Quines són les fotografies que les persones afortunades varen triar?

Viatjaran a Eivissa…

Papereta 34

42_34.jpg

NINS I NINES TREBALLADORS. “¿Te parezco típico?, dame una moneda.”

Papereta 39

04_39

DIVERSITAT BOLIVIANA. Selva (Trinidad)

 

Viatjaran a Menorca…

Papereta 26

18_26

ENTORN QUOTIDIÀ. Cholitas (Scure, dia de la Independència de Bolívia)

 

I es mouran per Mallorca…

Papereta 11

13 _11

DIES DE MERCAT… Blat de les Índies (Maragua)

 

Papereta 15

20_15

VESTITS DE DESFILADA. Folklorització de rituals sagrats (Entrada de la Virgen, Sucre).

 

Papereta 47

41_47

ENTORN QUOTIDIÀ. Generacions i Globalització. (La Paz)

Ens posarem en contacte mitjançant ywm.estades2014@gmail.com

 

Exposició fotogràfica Yachay, Wyñay, Munay
Ajuts d’Educació per al Desenvolupament
OCDS, 2014/15

cabres

 

 

Tancant l’exposició fotogràfica

P1070122_2_red_3

Ja hem desmuntat l’exposició Yachay, Wyñay, Munay, després d’un any de voltar per les illes. Aquesta etapa s’acaba i ara analitzam les paperetes i fem el sorteig!

P1070136_3.JPG

De les 59 paperetes recollides, n’hi ha 50 de vàlides. Hem descartat un penis dibuixat, l’elecció de fotografies però sense comentaris ni/o mode de contacte, i un fan…: «Hola Madrid, i nada más, hasta el final, Cristiano»…, que es va equivocar d’urna, aparentment.

I ara, seriosament, moltes gràcies per haver-nos ajudat a valorar aquesta exposició! En un principi no sabíem com fer-ho per tenir un poc de retorn. Saber què estàvem transmetent en realitat, saber què pensaríeu quan veiéssiu l’exposició…
I hem gaudit molt llegint-vos, alguns heu estat molt concisos, altres més extensos, i entre tots ens heu fet sentir molt contentes de la feinada realitzada i ens heu donat moltes coses en què pensar.
P1070123_2_red
PETITA ANÀLISI

Tot i no haver tingut cap intenció de realitzar un projecte com aquest, en tornar del viatge vàrem sentir la necessitat de compartir el suc que havíem pogut extreure de l’experiència. No teníem material per donar-ne informació concisa (estadística), però estam contentes que valoreu que hàgim pogut reflectir diferents aspectes del país, des de l’entorn i la diversitat del territori fins a la societat en general i part de la realitat infantil. Ha destacat l’interès pels drets dels infants i la seva relació amb el treball i, consegüentment, també ha destacat la demanda de més informació sobre l’economia del país.
Hem pogut observar que la iniciativa ha remogut records i ha despertat emocions, aquest era el nostre principal objectiu. Volíem acostar una realitat ben diferent i diversa en si mateixa, que forma part del mateix món en què vivim, que la poguéssim sentir propera i hi poguéssim empatitzar.

INDICACIONS SOBRE EL SORTEIGP1070122_2_red.JPG

El sorteig es farà mitjançant una web que proporciona números aleatoris, i les persones guanyadores es faran públiques en aquest mateix blog el dia 2 de juny.

Per a qualsevol qüestió, per favor, escriviu-nos a ywm.estades2014@gmail.com.

Exposició fotogràfica Yachay, Wyñay, Munay
Ajuts d’Educació per al Desenvolupament
OCDS, 2014/15

P1070151_3

Aquí també, Domitila!

Aquí-també-domitilaAquí també, Domitila! La dona que va revolucionar Bolivia, és una obra de David Acebey. Per mi està sent una lectura molt útil per entrar en contacte amb una realitat històrica boliviana; la lluita minera, la lluita del poble.

Domitila, com activista social i internacionalista, fou i és un referent, com a lluitadora i com a dona. Us recoman a totes la seva lectura, a mi, almanco, m’està ajudant a agafar constància del lloc al qual ens dirigim… (TAN SOLS QUEDEN 2 DIES!)

Domitila Chungara Si el hombre y la mujer se unen

Salut i lluita! Bolivia ja veim!!!

Maria Francisca

A la vuelta de la esquina.

Estamos a día 15 de julio, dentro de 3 días, el 18, partimos directas a Sucre. Igual aún no somos conscientes, pero somos un equipo: María Francisca, María, Cati y quien ahora escribe, Inés.

Sueñas, a veces, con ir a lugares lejanos para vivir o tener una experiencia y para aprender y crecer, y, de repente un día, se alinean los astros y aparece una buena oportunidad en tu camino. Sucre es nuestro destino, al sur de Bolivia, el corazón de América Latina, para muestra unas imágenes del país que sacaron nuestras compañeras que fueron el año pasado, Ana y Carme. Realizaron una exposición junto a la OCDS, que llevaba como título YACHAI, WYÑAY, MUNAY, que precisamente suelen ser las palabras que utilizo para describir lo que te aporta un viaje, en este caso es en lengua quechua, y quiere decir APRENDER, CRECER, QUERER. Gracias a ellas, que nos han dado bastante información de nuestro destino y a quienes seguimos preguntando en caso de dudas, a las que os pedimos perdón por si somos muy pesadas ;), no os preocupéis que ya en seguida nos vamos!y gracias a la Oficina de Cooperación para el Desarrollo y Solidaridad, que tan fácil no está haciendo el camino.

Por nuestra parte, ya se van notando los nervios, el pensar cosas que no se te han de olvidar, cuántas capas de ropa serán necesarias para pasar el invierno andino, acuérdate de la cartilla donde te marcan las nosecuántas vacunas que te has tenido que poner para entrar en el país y un largo etcétera, los viajeros ya me entedéis…y los que no viajáis os animo a ello, ya que es una experiencia inolvidable.

Aunque siempre dicen que nos es lo mismo verlo que vivirlo, el siguiente vídeo muestra partes preciosas de Bolivia, que nos van poniendo los dientes largos…

 

Pero con tanta belleza en paisajes, no nos olvidemos de nuestra labor, del por qué de las Estadas Solidarias, y por qué entra dentro de un programa de Cooperación para el Desarrollo. Aunque es difícil encontrar datos fiables, ya que lo ilegal no es sencillo de contar, Bolivia es uno de los países con un elevado número de menores de edad que se encuentran bajo explotación infantil. También, según SITEAL (Sistema de Información de Tendencias Educativas en América Latina) la escolarización en el 2011 presenta los siguientes datos, el porcentaje de niños de 5 años escolarizados era 62%, en el nivel de primaria era del 89,4%, en secundaria 73,9% y superior el 33,2%

Nosotras realizaremos nuestro voluntariado en la Fundación Amazonia, de la que os iremos hablando a lo largo de la estancia, pero os dejo aquí otro vídeo que resume la visión y la misión de la Fundación.

Os iremos informando.

Un abrazo y allá vamos…!!!

 

Inés.

Nirvis previs!

Hola a totes i a tots, som na Maria, una de les futures voluntàries de la Fundació Amazònia de Bolívia.

Quan em comunicaren que havia estat escollida la data de partida em semblava molt llunyana. Semblava que tenia tot el temps del món per fer els preparatius, les vacunacions, els comiats, algun examen de recuperació –que és la missió impossible entre la calor i l’emoció de que s’apropa la data de partida-… Però, ara només falten dotze dies per endinsar-me a l’aventura i estic molt, però molt, impacient per conèixer i conviure a una realitat que segur que serà ben diferent a la nostra, i així també poder difondre aquesta gran experiència amb vosaltres.

Comença el compte enrere! Quins nirviiiiiiiiiiiiiiis!

Salut!

Estades Solidàries 2014-2015

Els dos grups que participaran del programa d’Estades Solidàries del curs 2014-2015 ja es coneixen i han començat els preparatius!

Per una banda, algunes companyes viatjaran a Lima, Perú; amb el programa Aprendo Contigo i per l’altre banda, les altres viatjaran a Sucre, Bolívia; amb la Fundació Amazònia.

Després d’algunes reunions amb el personal de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat , les entitats corresponents i conèixer de primera mà l’experiència d’altres voluntàries que ja han participat anteriorment al programa; ja iniciam els preparatius de vacunació i equipatge!

Moltes ja hem començat a fer una recerca en profunditat del lloc on estirem durant 7 setmanes, una estada plena d’expectatives d’aprenentatge compartit: conèixer la història i la cultura del país, aprendre d’altres maneres de viure, comprendre maneres de relacionar-se diferents i participar activament del programa del qual serem voluntàries.

Les expectatives de cap de nosaltres es queden curtes!

 

A més estem arribant a final de curs i entre treballs i exàmens els nervis abans de la partida es van tornant més aguts!

Esperam tenir una bona estada i gaudir-la al màxim, ja us anirem informant de com continua aquest procés.

 

Salut i Cooperació!

 

 

Imagen 244

Cas Jai, Universitat de les Illes Balears

 

Yachay, Wyñay, Munay

Exposició fotogràfica

Wihipala

Exposició itinerant per les seus i facultats de la UIB:

  • setembre – desembre 2015: Facultats de Mallorca (campus)

• Del 28 de setembre al 12 d’octubre: edifici Guillem Cifre de Colonya

• Del 12 d’octubre al 2 de novembre: edifici Beatriu de Pinós

• Del 2 de novembre al 23 de novembre: edifici Gaspar Melchor de Jovellanos

• Del 23 de novembre al 22 de desembre: edifici Ramon Llull

  • gener – març 2016: Seus de Menorca i d’Eivissa

• Del 8 de gener al 8 de febrer de 2016: Seu universitària de Menorca

• Del 12 de febrer al 7 de març de 2016: Seu universitària d’Eivissa i Formentera

  • 14 març – 25 abril de 2016: Sa Riera (Palma)

bandera2

Yachay, Wyñay, Munay

(aprendre, créixer, estimar)

El títol és en llengua quítxua, en senyal del lligam que ens ha deixat a totes dues, Carmen i Ana, l’estada en un context on domina aquesta cultura. Hem viscut la cultura quítxua a partir de la convivència amb els seus habitants, amb la seva infantesa i la seva joventut: un voluntariat (Estades Solidàries 2014 a Sucre, Bolívia).

La cultura quítxua, hereva de l’inca, ha estat minoritzada. El racisme ha estat molt dur a Bolívia, encara patent, dels blancs sobre els indígenes. Però, mentre que la població indígena ha estat massacrada en altres països sud-americans, Bolívia és l’únic que encara en té un 60%. Actualment, des de l’any 2009 Bolívia es defineix com a Estat plurinacional, i s’hi reconeixen com a cooficials unes 37 llengües.

Hi ha hagut moltes persones amables i autèntiques que ens han acollit en un país de moltes cares: en transformació accelerada, contrast generacional, encara poc turístic, amb un profund masclisme i amb una gran diversitat de paisatges i cultures!

Les Estades Solidàries, que cada any ofereix l’OCDS a la comunitat universitària, ens han facilitat aquesta experiència. Agafar aquest avió ens ha permès conèixer una altra realitat, viure-la: empatitzar, sentir, conviure, aprendre, créixer i estimar.

Tot això és el que volem transmetre amb aquesta exposició!

autores

Ajuts d’Educació per al Desenvolupament
OCDS, 2014/15

fons

Sorteig de la foto que tu triïs!

ulls

Instruccions per participar-hi:

  1. Fixa’t en el número de la fotografia que t’interessa (és al peu de la imatge).
  2. Escriu un e-mail a l’adreça ywm.estades2014@gmail.com amb la informació següent:
    a) Quina informació t’ha interessat més i quina consideres que hi falta?
    b) Quin és el número de la fotografia que vols?
  3. També hi pots participar emplenant una de les fitxes i dipositant-la a la capsa: amb les mateixes dades a) i b) i
    c) afegint-hi una forma de contacte amb tu.

Informació sobre el sorteig:

  • Es sortegen 6 fotografies: mida 30 × 40 cm sobre foam (superfície rígida lleugera).
  • Lloc i data: edifici Sa Riera, abril.
  • Ens posarem en contacte amb tu per confirmar-te data i el lloc del sorteig. La llista dels resultats també es farà pública al blog Tu hi pintes molt!.

Exposició fotogràfica Yachay, Wyñay, Munay
Ajuts d’Educació per al Desenvolupament
OCDS, 2014/15

bandera2

Sucre i els seus voltants

Sucre, capital històrica de Bolívia, és on he desenvolupat el voluntariat (Estada Solidària 2014).

Les 2 llars d’infants on he treballat i viscut eren cèntriques (a 20 min una de l’altre), tot ens quedava a prop: plaça, mercat, biblioteca, cinema, teatre, …

Bolívia és molt diversa, i aquesta ciutat té l’avantatge que:

  • a aquesta altura viuen molts menys insectes i paràsits; no s’han de prendre tantes precaucions i dóna comoditat.
  • és una ciutat universitària amb gran afluència de voluntariat; és molt segura i pots trobar persones semblants.
  • no és ni un poble ni una ciutat (percepció europea); còmoda, tranquil·la, amb bona connexió de transports i amb internet.
  • està a prop de molts llocs interessants que les oficines de turisme no coneixen, s’han de descobrir xerrant amb la gent.

Llocs i reflexions:

En un carrer del barri de Surapata, a 15 min del centre:

P1010414

Hi ha molts de cans, pura pau;

aporten sensació de serenitat i seguretat a la ciutat.

Només els he vist agressius al vespre.

Els formidables batuts de fruites del mercat central:

P1010424_3.r

“mmmmh…” 

De matinada des dels afores:

P1030195.r Tot i que hi viuen, deixen les cases sense pintar

perquè estant “inacabades” paguen menys imposts.

La Recoleta,  mirador costa per amunt a 20 minuts de la plaça:

P1030045.r

 Des d’aquí es veu la posta de sol.

El sèptim salt d’aigua de “las 7 cascadas”, a 4h caminant des del centre:

P1030201.r

 Nedar.

Al·lotes, nau-hi a nedar, 

que els falten exemples femenins.

Un diumenge al mercat de Tarabuco, a una hora en bus:

P1010859_2.r

 Una mescla de paradetes útils, locals, i altres per a turistes;

una mescla de turistes i persones locals provinents de pobles diferents.

Regatejar sempre, mai devaluar.

Personalment, va ser una sort per a mi que algú em recomanàs veure aquest documental:

Humillados y Ofendidos (2008)

S’hi pot veure una cara de la societat boliviana que, 

en aquest cas, pren cos a la ciutat de Sucre. 

Per a mi, una sorpresa desoladora.

I jo pens,

que visquem molts d’anys

per poder-hi tornar i veure florir un Estat Plurinacional.

P1030207.r

Paisatges bolivians

Casi recent tornades….

l’Estada Solidària 2014 a Bolívia ha durat els mesos d’agost i setembre, mesos de l‘estació seca, i aquests son alguns paisatges coneguts viatjant per Bolívia.

Pot ser informació útil la que té (***) davant.

1. Sucre des de l’aire:

P1010403

Paisatge àrid, valls molt seques,

arbres plantats (pins i eucaliptus).

Al fons, abans dels 2 turons, la ciutat blanca.

2. La diversitat boliviana representada als seus símbols:

Simbols

La bandera Wiphala, símbol de l’Estat Plurinacional,

juntament amb la convencional.

3. Els maons d’adob:

P1010664_3.redimensionada

*** Front a la fòbia del “chagas”: És possible que a les construccions d’adob, que estan per davall dels 2000m d’altitud, hi visqui un insecte (la vinchuca), i és possible que aquest insecte aculli en el seu organisme un paràsit (el chagas). Si et pica i després et caga damunt (a la merda està el paràsit) i tu no et rasques sinó que et fas net no et passarà el paràsit. Per tant, dels 2000m cap abaix, cal estar alerta.

4. Potosí, el Cerro Rico:

P1020999.redimensionada

“Val més que un potosí” diuen ses padrines,

també conten que quan a la vessant de la muntanya s’hi encenia una foganya, regalimaven fonts de plata. Els miners piquen el mineral

i caven túnels des de la colonització,

avui en dia diria que és com l’addicció al joc “avui tendré sort…”.

5. Llac Titicaca, la Illa del Sol:

P1030719_1.redimensionada

Camí que recor l’illa de nord a sud.

Per caminar-lo s’han de pagar 20 Bs destinats a la subsistència i desenvolupament de les dues comunitats que hi viuen -esper-.

Illa sagrada on, segons els mites, va néixer l’imperi de l’Inca.

6. Uyuni:

Desert de sal, el Salar

P1020365.redimensionada

Desert

P1020623.redimensionada

Laguna Negra

DSCF7294.redimensionada

7. La Paz:

P1030377_2.redimensionada

Ciutat, capital administrativa del país, dividida en dues ciutats on “el alto”, ciutat de la població amb menys recursos, s’estén per la planícia; mentre que abaix creixen els gratacels i la ciutat dels rics avança cap al sud. Vertigen des de el alto.

P1030290.redimensionada

Ciutat, immensa,  a les faldes llunyanes dels Andes.

8. Samaipata (població propera a Santa Cruz de la Sierra):

P1040498.redimensionada

Passejada prop del Parc Nacional d’Amboró.

P1040490_2.redimensionada

Passejada de Las Cuevas,

on es pot nedar als tres salts d’aigua que et vas trobant.

 9. Trinidad, la selva:

IMG_1744_2.redimensionada

De major a menor altitud,

de fred a calor,

d’àrid i sec a humit i verd, …

DIVERSITAT

10. Fronteres bolivianes:

P1040354_2

*** Per si voleu creuar fronteres: aquesta és una d’elles. No perdeu el paperet de pocs cm2 que us donen en entrar al país, sinó el millor que us pot passar és que uns demanin 50 Bs de suborn.

Que gaudiu de l’experiència!

Aquest recull té la idea que,

sense que perdeu la frescor de les vostres vivències,

en tengueu algunes pinzellades.

Prácticas en Tarija, Bolivia

Durante mi estancia en Bolivia no tuve oportunidad de publicar en este blog, pero querría aprovechar que ya he regresado a la isla para compartir con vosotros un texto con mis impresiones durante las prácticas en el centro de salud San Lorenzo:

La pobreza es algo que se puede palpar, sobretodo en la periferia de las ciudades. Casas de ladrillo sin pintar, perros callejeros devorando la basura que se acumula en una esquina, niños trabajando, los rostros marcados de sufrimientos, las miradas profundas como un pozo. Cuando uno aprende más de este país en esos momentos de silencio, esos momentos que pasas sentado en un micro-bus, recorriendo calles y mercados, observando a la gente vivir.

He disfrutado mucho conversando con los bolivianos. Como ven la colonización, la larga historia de pérdidas que tienen (parece que la única guerra que ganaron fue contra España, con sus vecinos no les fue tan bien y han perdido muchos territorios ricos), la falta de salida al mar que les duele especialmente, críticas y elogios a Evo, el suspirar ante los bloqueos y decir “así es mi país”. Continua llegint