Desadaptació- Adaptació- Desadaptació- Adaptació

O el que és el mateix Piura- Piura- Mallorca- Mallorca.

Fou fàcil prendre la decisió de partir a 9802 km fora de casa, però en cap moment fou fàcil l’adaptació a una nova ciutat plena de pols, cotxes, mototaxis, cans vagabunds, policies i seguretat privada a les portes de les cases, homes que et xulen si vas pal carrer, d’altres que et criden des de l’altre acera dient “gringa” o que et puguin els preus dels aliments al mercat per ser blanca.

 

Caterina – Piura

 Vuit setmanes per arribar a estimar allò que mai pensava estimar.

 

El primer dia a Piura.

Dia 31 de juliol a les 7h del matí arribam a Piura després de 16 hores amb autocar fent el recorregut Lima- Piura. Un cop arribam allà anem al que seria casa nostra durant aquells 2 mesos.

Al mateix matí, l’associació que ens acollia, CANAT, feia una excursió al “Bajo Piura” per visitar la zona més afectada per les pluges, adéu Jet-Lag. Aquell dia fou intens, xerrar amb les persones d’allà impressionava, veure com no tenien res i el poc que tenien ho van perdre rera el desbordament del riu. Sí, l’ajuda humanitària arribà, però no per a tots igual i tard. “-Ah! Que bueno, teneis botas de agua! + Sí, llegaron cuando ya no habia barro”.

La resta de setmana fou d’inducció, vam visitar tots els programes de CANAT, que són 3 i en diferents llocs físicament, Manitos Creciendo, Manitos Trabajando i Manitos Jugando. Aquesta primera setmana també fou per adaptar-se a la ciutat, la gent d’allà i al canvi de moneda (1 e = 3,88soles, més o menys, ja que canviava en funció a la bossa/economia), na Neus i jo vam  optar per fer vida com els d’allà i no fer conversions, per nosaltres 1sol seria com 1e.

Recordo com aquella primera setmana no fou fàcil caminar per allà sense enfadar-me, climatològicament allà és l’hivern però per nosaltres el clima és calorós i anavem amb colçons curts, cosa que ens aregàvem a les mirades, comentaris i els “fiu-fiu”  dels homes d’allà, hi ha molt de maxisme, al final t’acostumes i passes (no pots optar per algun tipus de conductes, ja que no saps a que t’exposes).

Dissabte 5 i diumenge 6 vam estar a “La Tortuga” a 3 hores de Piura (les distàncies són llargues). Vam veure el mar, menjar ceviche preparat pels nins d’allà i vam dormir baix les estrelles a la platja vermella amb la resta de voluntaris de CANAT.

IMG_20170805_125710.jpg

Voluntaris- La Tortuga- Playa Los Lobitos 

El dia a dia.

Entre setmana l’activitat diària és a l’associació, els caps de setmana són per nosaltres, que vam aprofitar per visitar tot allò que vam tenir temps (mai és suficient). Els dilluns es fa programació de la setmana, no hi ha atenció amb els nins i adolescents.

El dilluns 7 em van comunicar que per la meva formació (sóc estudiant d’infermeria de 4rt curs ara) em mouria pels programes de Manitos Trabajando i Manitos Jugando, més les activitats extres que es durien a terme, com fer un informe sobre la situació del menjador de CANAT, conjuntament amb en Juan, estudiant de medicina de Valladolid, o la participació amb la realització d’unes enquestes per una investigació de la UIB a Monica Zapata. Per tant, això vaig estar fent la segona setmana.

21014176_1926732084281567_631693577533150254_o.jpg

La tercera setmana es va realitzar un taller a les famílies (pares i mares) dels nins, aquí vam tornar a participar fent una petita aportació sobre la cloració de l’aigua, la importància del rentat de mans i l’alimentació saludable. El taller va anar molt bé, però no és fàcil exposar l’importància del consum de la verdura i la fruita si a casa no tenen una gelera per mantenir l’aliment en bones condicions, o si un kg de mandarines són més cares que 4 paquets de galletes o chifes (patatilla de plàtan).

 

La quarta, cinquena i sexta setmana activitat normal, donava una mà a Manitos Trabajando i al Manitos Jugando. Es va repetint el taller per a les famílies a un altre punt i vam preparar conjuntament amb altres voluntaris el material per un altre taller.

IMG-20170810-WA0019.jpgIMG_20170814_163421.jpg

 

La setena setmana, vam fer el taller d’higiene, on tractàvem el tema d’higiene corporal, higiene bucodental, rentat de mans i la pediculosi, que anava dirigit als nins de trabajando i jugando. Aquest taller el vam impartir amb n’Àlex i n’Alicia (dos voluntaris infermers espanyols), en Juan i jo. Per fer-lo atractiu i dinàmic vam preparar molt de material on la imaginació fou el punt fort per evitar avorriment i capta l’atenció dels nins.

DSCN7924.JPG

La darrera setmana la vam passar visitant Cusco amb uns altres voluntaris de Mallorca! El món és més petit del que pensam.

IMG_20170919_111155.jpg

IMG-20170918-WA0017.jpg

CANAT

L’activitat de Manitos Trabajando s’iniciava a les 12-12:30h quan arribaven els nins de l’escola, es dutxaven, dinaven i començava l’activitat formativa basada en valors, per acabar realitzaven les tasques de l’escola. I quina era la meva funció com a voluntari? Donar una mà, a les dutxes, conversant al menjador que s’havien d’acabar tot el menjar, la importància de les verdures, proposant activitats als formadors… El centre físicament estava vora el mercat a Piura i els nins tenien entre 6 i 16 anys.

L’activitat de Manitos Jugando, com el propi nom diu, era anar allà a jugar, jocs on es treballava els valors del programa.  Es duia a trema a dos assentaments humans, a Ricardo Palma i a Monica Zapata, amb nins d’edats de 0 a 14 anys.

Els nins i nines de CANAT necessiten amor, amor i més amor. Que estiguis allà per escoltar-los, donar una mà i donar-lis amor, no tenen una vida fàcil i les abraçades són més fortes que un mal dia.

Pel que fa als formadors escolten i accepten les proposter que suggereixes i t’ajuden amb el que necessitis. Ells són els pilars de l’associació.

Durant l’estada vaig coincidir amb un gran volum de voluntaris, voluntaris que van i venen, comences el teu camí amb uns, durant l’estada en coneixes uns altres i acabes la teva estància amb un altres, les festes de benvinguda  i les despedides són constants.

DSCN3016.JPGIMG_20170824_175825.jpg

Fora de CANAT

No tot és treballar. Les tardes o vespres estan per compartir l’experiència amb els altres voluntaris d’arreu d’europa, anar a fer gelats, algun partidet de futbol, perdre’s pel mercat  o el que et vengui en gana. Els caps de setmana nosaltres els vam aprofitar per visitar i conèixer Perú.

Quan ja dúiem un mes allà vam fer un grup d’amics peruanos, quina llàstima no haver-mos conegut abans. Aquí fou quan vam aprendre molt de la cultura d’allà.

IMG-20170915-WA0039.jpg

 

La tornada a Mallorca

El dia a dia al Perú em va enganxar, em va servir per conèixer-me a mi mateixa, conèixer a molta gent i les seves vides, paisatges desconeguts, olors, menjars, la cultura…

Dos mesos pareixia molt de temps però un cop ets allà i formes part de la societat peruana, quan ja t’has adaptat i ets una més, el temps vola i ja has de tornar a Mallorca i costa, costa molt o almenys a mi. Deixes allà part del que ets tu per tornar a la “realitat” de casa teva, del que la gent espera de tu i de la rutina del dia a dia.

 

Notes

Nota 1- El millor de tot és deixar la mirada europea, un cop ho aconsegueixes gaudeixes més del que estàs vivint.

Nota 2- Si pots anar 3 mesos no hi vagis 2, els temps es fa curt.

Nota 3- El temps vola, fes tot allò que et vengui en gana. Si tens l’oportunitat fes-ho, no esperis, a mi m’han quedat coses pendents perquè tanmateix tenia 2 mesos per fer-ho.

 

Si algú vol saber alguna cosa més detallada de l’experiència o del programa que m’escrigui a rp.caterina3@gmail.com i intentaré contestar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s