Una setmana d’inflexió

Estic a una setmana i mitja d’acabar el meu voluntariat a Piura (Perú) i ara és quan estic adquirint les eines reals per respondre a la pregunta que em fa tothom: “Com va tot per Perú?”. Fins a dia d’avui la resposta que més he donat ha estat: “Diferent”. Però fins ara he estat incapaç de fer la valoració més profunda que tothom espera perquè encara no havia digerit tot el que havia vist.

Primer de tot, vull dir que m’ha sorprès molt adonar-me que m’ha costat molt adaptar-me al lloc. Venia conscienciada que trobaria pobresa i dificultats però el que no havia previst és que toparia amb un caos tan gran que em deixaria anul·lada dues setmanes bones.  El descontrol, soroll i desordre de Piura han fet que el meu procés d’adaptació hagi estat més llarg del previst. Durant la primera setmana, tot em superava i, fins i tot, m’era impossible orientar-me pel carrer! No entenia com em podia estar passant allò a mi, una persona que em consider bastant rodada, acostumada a viatjar i a adaptar-me a noves coses. La segona setmana ja vaig aconseguir orientar-me i vaig deixar de tenir taquicàrdies cada vegada que sortia al carrer.

No va ser fins la tercera setmana que vaig començar a apreciar la realitat del lloc i ara, la quarta setmana, és quan, davant la pregunta “Com va tot per Perú?”, puc començar a intuir una resposta que va més enllà. Avui viatjant en cotxe mirava per la finestra els mateixos carrers que veig des del primer dia i els he trobat entranyables. Un negoci de queviures a cada cantonada, un grup de persones ajudant a arreglar una mototaxi en germanor, nins jugant sense, literalment, res… Llavors m’he adonat que no ha estat fins que  m’he acostumat a caminar entre niguls de polseguera, manades de cans de carrer i escombraries que he pogut arribar a mirar les coses com es en realitat són: senzilles, bàsiques, humanes.

Em queda una setmana i mitja per partir de Piura i em sent desconcertada. Tenc ganes de retrobar-me amb la meva gent perquè després de quatre setmanes ja els enyor. Però fa uns dies que començ a tenir ganes de descobrir aquest lloc des de la nova perspectiva que s’obre just ara. Tenc ganes de donar-li una altra oportunitat a Piura perquè el procés d’adaptació inicial no li fa justícia.

Així que els meus consells per a futures persones que viatgin a aquesta destinació serien dos bàsicament. En primer lloc, que hi vagin el màxim de temps possible per poder arribar al punt de gaudir de la ciutat així com es mereix, que és el punt on estic jo ara. En segon lloc, i molt important, que valorin bé si volen anar a una ciutat o a una zona rural perquè són dos mons totalment diferents i si un va amb unes expectatives de trobar-se quelcom diferent al que trobarà pot sentir-se malament. En tercer lloc, que mengin de tot!! Aquí la gastronomia és boníssima i el ceviche, espectacular! Finalment, jo els recomanaria que mirin amb els ulls ben oberts tot els que envolta. De tot se’n pot aprendre; fins i tot del que sembla que no en pot sortir res.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s